Ficha del libro
×
![]()
TRAFICO DE MODAS 1980-1992
Editorial:
PUBLICACIONS DE LA UNIV. DE VALENC.
Plazo de entrega estimado:
Sinopsis
TRAFICO DE MODAS 1980-1992. En los años ochenta se respiraba el ambiente propicio para que los creadores se desquitaran de una España conservadurista, sombría y gris. El diseño, a medida que la sociedad se transformaba con estéticas descaradas, la aparición de tribus urbanas y un elogio al exceso, se fue revistiendo de capas que añadían mayor contenido comunicativo, simbólico y experimental. En ese escenario, unos jóvenes valencianos con ganas de salir de su hogar burgués, divertirse y, sobre todo, vestirse con una moda aún por crear, comenzaron la andadura de Tráfico de Modas. El nombre respondía a un juego de palabras que retaba a los procesos estables, coherentes, que implicaban los grandes relatos en beneficio de una forma de crear más lúdica y de aspecto cambiante. Bautizados así, algunos de los hermanos Errando Mariscal -Pedrín a la cabeza como diseñador, Santi, Jorge, Ada y Javier Mariscal, quien estuvo vinculado al diseño de los tejidos desde el principio-, junto con María José Villalonga, emprendieron una yincana que los llevaría a ocupar un hueco dentro de la moda nacional, todavía demasiado encorsetada, a la que con el tiempo se sumaron más miembros del entorno familiar. Por otra parte, la industria textil española de las últimas décadas del siglo XX situó el diseño de moda una manifestación privilegiada de la expresión artística. En una época consagrada al esplendor de identidades prefabricadas, algunos jóvenes creadores decidieron desmarcarse de posturas tradicionales y elitistas para abarcar un mercado ávido de tendencias múltiples. Eso es precisamente lo que diferenció a Tráfico, el aprovechar la amplitud de miradas hacia la moda para volcarlas en sus diseños, a veces muy distintos entre sí, en una especie de huida del mismo concepto de marca. Sin embargo, convencidos de que el diseño de moda, además de ofrecer variedad, debe ofertar calidad, y esto pasa por la elección de buenos tejidos y la confección "made in Spain, su ropa se caracterizó por la convivencia entre los rasgos de una modernidad creciente, con referencias al presente, y un espíritu identitario que jugaba e ironizaba con algunos símbolos patrios de siempre. Todo ello en un momento en el que la industria textil española comenzó a generar suficientes beneficios y espacios para que el fenómeno de la moda pudiera comenzar a caminar.En els anys vuitanta es respirava l'ambient propici perquè els creadors de manifestacions culturals es rescabalaren d'una Espanya conservadorista, ombrívola i grisa. El disseny, a mesura que la societat es transformava amb estètiques descarades, l'aparició de tribus urbanes i un elogi a l'excés, es va anar revestint de capes que hi afegien més contingut comunicatiu, simbòlic i experimental. En aquest escenari, uns joves valencians amb ganes d'eixir d'una llar burgesa, divertir-se i, sobretot, vestir-se amb una moda encara per crear, van començar el recorregut de Tráfico de Modas. El nom responia a un joc de paraules que reptava els processos estables, coherents, que implicaven els grans relats en benefici d'una manera de crear més lúdica i d'aspecte canviant. Amb aquest nom, alguns dels germans Errando Mariscal -Pedrín al capdavant com a dissenyador, Santi, Jorge, Ada i Javier Mariscal, que va estar vinculat al disseny dels teixits des del principi- juntament amb María José Villalonga, van emprendre una gimcana que els portaria a ocupar un buit dins de la moda nacional, encara massa encotillada, a la qual amb el temps es van sumar més participants de l'entorn familiar. D'altra banda, la indústria tèxtil espanyola de les últimes dècades del segle XX va situar el disseny de moda com un lloc privilegiat d'expressió artística. En una època consagrada a l'esplendor d'identitats prefabricades, alguns joves creadors van decidir desmarcar-se de postures tradicionals i elitistes per a abraçar un mercat àvid de tendències múltiples. Això és precisament el que va diferenciar Tráfico, el fet d'aprofitar l'amplitud de mirades envers la moda per a bolcar-les en els seus dissenys, a vegades molt diferents entre si, en una espècie de fugida del mateix concepte de marca. No obstant això, estaven convençuts que el disseny de moda, a més d'oferir varietat, havia de tenir qualitat, i per aconseguir-ho es basaren en l'elecció de bons teixits i la confecció "made in Spain". La seua roba es caracteritza per una convivència entre els trets d'una modernitat creixent, amb referències al present, i un esperit identitari que jugava i ironitzava amb alguns símbols patris de sempre. Tot això en un moment en què la indústria tèxtil espanyola va començar a generar beneficis i espais suficients perquè el fenomen de la moda poguera començar a caminar.