Ficha del libro
×
![]()
HALT!
IMATGES QUE PENSEN. ARTUR HERAS
Editorial:
PUBLICACIONS DE LA UNIV. DE VALENC.
Colección:
Catàlegs d'exposicions
Plazo de entrega estimado:
Sinopsis
Allò que singularitza l'extermini perpetrat pels nazis és la planificació exhaustiva tant del crim massiu com de la seua invisibilitat. Els botxins, a partir d'un moment concret, van matar en llocs apartats. A més, van destruir les víctimes, en van disseminar les restes i van intentar dissipar les proves de la seua existència. No contents de cremar els cadàvers, també van llançar els arxius al foc. És per això que tota investigació sobre el tema, inclosa l'artística, ha de consistir a unir trossos dispersos de documentació que l'atzar ens ha llegat, peces salvades: vestigis, rastres. Però, abans que Alemanya promulgara el decret 'Nit i boira' -que és el nom amb què eufemísticament es coneix la disposició de 1941 que emparava les pràctiques de desaparició forçada de persones-, ja els feixistes espanyols, alçats en armes contra el govern legítim de la Segona República, havien iniciat la seua pròpia guerra d'extermini sembrant el territori ocupat de cadàvers inhumats en fosses comunes. Sense noms ni dates. Sense causes ni processos. Setanta-nou anys després de l'«alliberament» d'Auschwitz, entès el nom no sols en la seua especificitat espacial, sinó com a epònim d'un vast sistema d'extermini sense precedents, esdevingut al nucli mateix de la vella i culta Europa, són molts els països que, coincidint amb l'auge de partits ultranacionalistes i d'extrema dreta, estan revisant la seua memòria de la xoà i minimitzant el seu paper en l'assassinat de milions de jueus, gitanos i eslaus, però també d'opositors polítics i de dissidents religiosos, socials i sexuals. El somni de la raó mai no deixa de produir monstres. Els pinzells d'Artur Heras, com abans els de Goya o de Picasso, en tracen les formes canviants. Heras no és un pintor de núvols, com el Vladimir de Rilke, sinó d'idees: les seues imatges no solament reflexionen sobre la realitat de la qual emergeixen o sobre les tradicions plàstiques a les quals al ludeixen, també mediten sobre la mateixa condició d'imatge, de representació. Les seues imatges són, utilitzant l'expressió del filòsof Walter Benjamin, imatges que pensen (i que es pensen). Heras no pretèn commoure ni agitar, sinó entendre, comunicar i interpel lar. Aquest catàleg recull l'exposició que porta per títol 'HALT!', que en alemany vol dir "alto!" i indica "resistència, i que remet a moments dramàtics de la història contemporània europea de record esfereïdor i, al mateix temps, apel la a la necessitat de fer front a una plausible repetició sota la forma, si no d'un etern retorn del que és idèntic, sí del possible retorn del que és molt semblant.Lo que singulariza el exterminio perpetrado por los nazis es la planificación exhaustiva tanto del crimen masivo como de su invisibilización. Los verdugos, a partir de un momento concreto, mataron en lugares apartados. Además, destruyeron a sus víctimas, diseminaron sus restos e intentaron disipar las huellas de su existencia. No contentos con quemar los cadáveres, también arrojaron al fuego los archivos. De ahí que toda investigación sobre el asunto, la artística incluida, deba consistir en unir pedazos dispersos de documentación que el azar nos ha legado, piezas salvadas: vestigios, huellas. Pero antes de que Alemania promulgara el decreto 'Noche y niebla' -que es el nombre con el que eufemísticamente se conoce la disposición de 1941 que amparaba las prácticas de desaparición forzada de personas-, ya los fascistas españoles, alzados en armas contra el Gobierno legítimo de la Segunda República, habían iniciado su propia guerra de exterminio sembrando el territorio de cadáveres inhumados en fosas comunes. Sin nombres ni fechas. Sin causas ni procesos. Setenta y nueve años después de la «liberación» de Auschwitz, entendido el nombre no solo en su especificidad espacial sino como epónimo de un vasto sistema de exterminio sin precedentes, acontecido en el núcleo mismo de la vieja y culta Europa, son muchos los países que, coincidiendo con el auge de partidos ultranacionalistas y de extrema derecha, están revisando su memoria de la Shoah y minimizando su papel en el asesinato de millones de judíos, gitanos y eslavos, pero también de opositores políticos y de disidentes religiosos, sociales y sexuales. El sueño de la razón nunca deja de producir monstruos. Los pinceles de Artur Heras, como antes los de Goya o de Picasso, trazan sus formas cambiantes. Heras no es un pintor de nubes, como el Vladimir de Rilke, sino de ideas: sus imágenes no solo reflexionan sobre la realidad de la que emergen o sobre las tradiciones plásticas a las que aluden, también meditan acerca de su propia condición de imagen, de representación. Las suyas son, utilizando la expresión del filósofo Walter Benjamin, imágenes que piensan (y que se piensan). Heras no busca conmover ni agitar, sino entender, comunicar e interpelar. Este catálogo recoge la exposición titulada 'HALT!', que en alemán significa "alto" e indica "resistencia, y que remite a momentos dramáticos de la historia contemporánea europea de estremecedor recuerdo y, al mismo tiempo, apela a la necesidad de hacer frente a su plausible repetición bajo la forma, si no de un eterno retorno de lo idéntico, sí del posible regreso de lo muy parecido.